Maneres de ser, maneres d'actuar

El fet que les persones visquem organitzades en grup i siguem diferents les unes de les altres explica la complexitat del procés d’interacció humana. La manera que tenim de relacionar-nos pot ser una experiència natural i agradable o pot convertir-se en una font d’estrès. Per tant, és evident, que tant al terreny personal com el professional, les persones hauríem de mantenir un comportament correcte i ètic.


El mestre és un transmissor de valors i coneixements a la nostra vida, per això és necessari que no solament tingui la intenció d’ensenyar-los sinó que també els tingui ja adquirits al seu interior. La metodologia d’ensenyament pot variar molt d’un mestre a un altre, ja que cadascú té la personalitat diferent i la seva manera d’ensenyar també es diferent. Tal i com vam voler representar a classe, el model assertiu seria el més “correcte” ja que tracta d’expressar les seves idees i els seus sentiments de manera clara i sense malmetre les opinions dels altres, és molt bo resolent els conflictes que hi pugui haver al seu voltant, i a més, és preocupen molt per com han de actuar a la seva feina.  

En el cas contrari, trobaríem al model d’educador agressiu, que és aquell que és creu superior i tracta els ideals dels altres amb cert menyspreu i, fins i tot, amb males paraules o gestos. Aquest perfil el solen tenir persones molts nervioses i inestables i que la única manera que tenen per rebatre les idees dels altres és actuant mitjançant la força (ja sigui física o no).

A les aules, també podríem trobar el model passiu de professor, que és aquell que sempre és mostra neutre en les decisions, tot li és igual. Podríem dir que el seu estil és basaria en la metàfora de “No sap/No contesta”.


Creiem, que tots els educadors tenen un estil que els caracteritza, encara que, sempre hi ha moments de tot. El que s’hauria d’intentar trobar seria un terme mig entre diversos models, ja que depenent de la situació en la que ens trobem hauríem d’actuar d’una manera o un altre.